El bisbe Patau a les esglésies romàniques d’Egara.
A una festa que es celebrava per
gent de Sabadell i Terrassa, al recinte de les esglésies romàniques de
Terrassa, es presentà de sobte, entre els concurrents, Monsenyor Pere Patau,
antic Bisbe auxiliar del gloriós bisbe de Perpinyà, Monsenyor Carcelade.
El Bisbe Patau és un gran amic de
Catalunya. No va saber-se estar d’adreçar uns mots a la gent congregada al clos
d’aquelles venerables relíquies terrassenques.
Monsenyor Patau, comós per la
presència d’aquella gent i per l’evocació d’aquelles pedres, feu un discurs, en un bel
catalanesc, dient com aquell ambient li recordava Sant Martí del Canigó,
ressuscitat per mans del bisbe Carcelade, i digué com totes les grans obres de
l’antigor que representen i aixopluguen una espiritualitat, no poden mai
esfondrar-se per cap vent impetuós ni per cap devastació, si perdura viu i
palpitant el veritable sentiment de fecunditat estrictament nacional, si hi
perdura tothora renaixent la fe en la veritable grandesa de l’esperit.
Catalans d’ací ─deia Monsenyor
Patau─ o catalans d’altra banda de les muntanyes, tots caminem per un mateix
solc, tots portem a les venes una mateixa raça, a tots ens uneix un mateix
sentiment històric : les nostres terres, d’allà i d’ací, són fecundades per una
mateixa espiritualitat.
La presència de l’il·lustre
prelat fou molt celebrada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario