Durant la segona meitat dels
temps eocènics i gran part dels oligocènics, va succeir el contrari, ço és, que
els terrenys del continent mediterrani s’anaven abaixant, i per això les aigües
marines s’atansaven a Mallorca pel S. E. i per migjorn, i al revés els terrenys
de la cadena varisca del Montserrat al Montseny s'anaven alçant, essent aquesta
la causa de que les aigües de la mar eocènica s'anessin allunyant en direcció N
. O., com ho demostra el fet de que els dipòsits que successivament anava
deixant aquella mar es troben cada vegada més reculats envers el N. O. i el
nord. Veus ací, doncs, uns efectes que donen a comprendre, que aquests
moviments del terrer eren vasculars o de balanceig.
En canvi els moviments alpins,
molt més moderns, varen ésser orogènics o produïts per batzegades de costat,
els quals no sols alçaven els terrenys allunyant-ne les aigües marines, sinó
que els arrugaven en un seguici de carenes paral·leles que es propagaven a
grans distàncies. La formació d'aquestes arrugues o carenes era deguda a que,
els terrenys apretats per les batzegades laterals topaven al lluny amb
massissos resistents que no els deixaven avançar veient-se dits terrenys
obligats a ondular-se i redreçar-se. En seguir després la, descompressió,
donava lloc a formidables esfondraments, o sigui a fenòmens destructors.
Aquesta diferència dels efectes
produïts pel moviment de l'escorça, segons siguin vasculars o orogènics, convé
tenir-la molt en, compte per a la deguda interpretació dels accidents que en la
forma i en el relleu presenten els terrenys. Si jo hagués tingut present que
l'allunyament gradual dels dipòsits eocènics vers al N . O. i N . des de la
cadena superior de la nostra comarca, í l'apropament de la mar eocènica a les
costes de Mallorca denotaven un moviment bascular que no produïa arrugaments,
no hauria atribuït als moviments del període eocènic els arrugaments de dita
cadena superior, (els quals indiquen moviments orogènics i no vasculars), sinó
als que varen, tenir lloc a mitjans del període miocènic.
Ja es veu, doncs, la importància
que té el saber distingir si uns moviments han estat vasculars o han estat
orogènics per a fixar l'època de l'aixecament d'una serralada. Repetim-bo
perquè no s’oblidi: la formació de dipòsits cada vegada més allunyats o apropats
del lloc considerat, en general és deguda a moviments epirogènics o simplement
vasculars; la formació de serralades i carenes a moviments orogènics o
corticals. A aquests darrers els solen acompanyar fenòmens destructors, com són
la producció de sismes desastrosos, les explosions de volcans, i a les mars les
ones de translació o ras de marors que envaeixen i destrueixen les platges
marines, sovint molt allunyades del lloc on es produeix el fenomen de
l'alçament.
Terrassa JACINT ELIAS
No hay comentarios:
Publicar un comentario