Un tren procedent de Barcelona topa a Les Fonts de Terrassa amb un comboi
de càrrega.
UN MORT I DIVERSOS FERITS.
Ahir matí, poc després de dos quarts
de nou, quan els obrers ferroviaris de la Companyia de Ferrocarrils Catalans,
es disposaven a començar unes obres de reparació prop del pas a nivell de
Terrassa, es trencaren els frens de tres vagons de grava que hi havia
estacionats en aquell indret.
Davant l’astorament dels obrers de la
brigada, els vagons empesos de la formidable càrrega que duien, i el pronunciat
desnivell de la via, emprengueren cursa en direcció cap a Rubí.
Alguns del obrers, passats els
primers instants de perplexitat, es posaren a córrer per veure si podien encara
aturar els tres vagons, però el fet d’haver de traspassar una riera que els
interceptava el pas, els ho impedí. El comboi de càrrega, sense comandament de
seguida, a una velocitat fantàstica es precipità en direcció cap a Barcelona.
Al cap de pocs minuts aquest comboi
passava com un llamp per l’estació de Les Fonts, on, naturalment res no
pogueren fer per a desviar-lo, perquè quan se n’adonaren ja havia traspassat la
zona de les agulles de l’estació.
Immediatament el cap d’aquella
estació telefonà preveient una catàstrofe, a l’estació de Rubí. Però l’avís ja
arribava tard. Feia sis minuts justos que n’havia sortit, en direcció cap a
Terrassa; el tren número 215, format de tres unitats, que surt de Barcelona a
les vuit.
Fora que el tres vagons de grava
descarrilessin, cosa que no era presumible a causa de la càrrega que duien, la
topada era inevitable.
Al cap de pocs moments esdevenia. A
l’entrada d’una corba, el tren es trobà amb el comboi que se li precipità al
damunt.
El maquinista, amb un heroisme que ha
merescut grans elogis de tothom, evità una catàstrofe més gran, sacrificant la
seva pròpia vida. En veure els tres vagons que se li tiraven damunt per comptes
de saltar de la cabina, aturà el tren, per tal de fer marxa enrere. No tingué
temps per tant. Va produir-se la topada, i a conseqüència del cop morí aquest
conductor.
Es deia Eusebi Canalies, tenia 40
anys, i deixa vídua i dos fills.
Pel fet d’haver aturat el tren la
violència de la topada no fou tan forta i no es produí una veritable catàstrofe.
Anaven en el tren cent passatgers,
dels quals alguns han sofert ferides lleus.
L’accident ocorregué a tres quarts de
nou, al quilòmetre 25.
Immediatament hi acudiren ferroviaris
de les estacions pròximes i l’alt personal de la Companyia i les autoritats de
Rubí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario