El gran míting d’ahir al Cinema Alegria
El P. O. U. M., dona les consignes justes del moment revolucionari
Les masses identificades amb la nostra orientació revolucionària aclama als
nostres oradors.
Ahir, el nostre partit celebrà el
seu segon acte públic d'orientació revolucionària. La immensa multitud que emplenava
de gom a gom el teatre Alegria i tot el carrer Azaña, és el reflex de que la
massa obrera de Terrassa es troba cada dia més identificada amb el nostre
partit, les consignes del qual són un reflex de les aspiracions del moment de
la classe treballadora. Ens és impossible donar una ressenya completa del
míting, tota vegada que l'espai de que disposem és molt limitat. No obstant, donem
a continuació les notes més rellevants dels parlaments.
Obert l'acte pel company Busquets
del Comitè Executiu, parlà seguidament Lluís Saló per la Joventut Comunista
Ibèrica. Senyalà el paper que en la lluita entaulada contra el feixisme porta a
cap la Joventut. Les Milícies Armades—
digué—són la millor garantia de que la Revolució seguirà
endavant. No hi pot haver ni un jove obrer que quedi al marge d'aquest
formidable moviment. No podem restar inactius mentre els nostres camarades
s'estan batent en terres d'Aragó i d'altres indrets d'Espanya. Acabà dient que
de la mateixa manera i amb el mateix entusiasme que els camarades de Terrassa
havien marxat camí de Saragossa, tota la Joventut revolucionària està disposada
a donar la seva sang per la causa alliberadora. Una ovació formidable seguí a
aquestes paraules.
Bayo, representant del nostre
partit al Comitè d'Enllaç, feu una crítica del paper preponderant que la
religió ha jugat a Espanya. L'Església ha estat durant segles el cervell de
l'Estat, on franc concubinatge amb monarques invertits i prostitutes amb funcions
reials. Es per això que quan les masses s'han llançat a la revolta, un dels
objectius de la seva acció ha estat el de destruir, aniquilar les fortaleses de
l'Església. 1835, 1009, 1936. El foc ha estat l’element purificador, un símbol
d'alliberament.
Analitzà el paper que l'Església
ha tingut en l'ensenyança. Els obrers, que no hem passat de l'escola primària
ens han ensenyat molt de resar i poc de llegir. Però nosaltres obrers, hem
après en l'escola de les privacions i de la misèria. Es d'aquesta lluita amb la vida, que hem anat
adquirint aquella consciència de classe que ens farà invencibles. Nosaltres,
som l'única força vital de la societat i som els únics que tenim dret a regir
l'economia. La Revolució que vivim arraconarà per sempre tots els obstacles que
s'oposin al nostre pas. Els campanars, ja no s'erigiran com fins ara, en
símbols d’obscurantisme i de misteri per damunt de pobles analfabets. Aquests
vetusts edificis, aquests monuments de pedra seran airejats per l'aire sà de la
Revolució triomfant. La Biologia, la ciència experimental, substituirà
l'ensenyança religiosa. Però per portar això a terme, és necessari,
treballadors, que no deixem les armes. Únicament el proletariat armat impedirà
que la Revolució quedi estancada. Els treballadors dempeus, tributen una ovació
formidable al nostre company que és reproduïda en aixecar-se a parlar el
company Olivé del Comitè Executiu del P. O. U. M.
El camarada Olivé analitzà d'una
manera clara i magnífica la posició i la interpretació del nostre partit sobre
el moment revolucionari que vivim, i glosant magistralment les consignes que ha
llançat al P. O. U. M. derivades de l'anàlisi de la situació actual.
Per l'extensió del discurs del
nostre company, deixem per a un altre número la seva publicació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario