Front, 8 d’agost de 1.936, pàg 1

El nostre Partit novament en contacte amb la massa treballadora

La classe obrera de Terrassa es sent cada dia més identificada amb les nostres consignes. ─ L'acte d'ahir al Teatre Alegria, demostrà com el PARTIT OBRER D'UNIFICACIÓ MARXISTA sap interpretar les aspiracions dels treballadors i a través de la seva crítica orientar-los en aquests moments històrics.

Una multitud compacta emplena la sala. En aparèixer a la tribuna els camarades dirigents del Partit, són acollits pels assistents a l'acte amb mostres de gran simpatia. El company Vendrell, en nom del Comitè Executiu explica en breus paraules la finalitat de la intensa campanya que venim realitzant, campanya d'orientació revolucionaria. Cedeix seguidament la paraula al camarada Saló, de les Joventuts del nostre Partit, el qual comença dient que si els treballadors es baten heroicament en tots els indrets d'Espanya contra el feixisme, lluiten també per la Revolució. Sembla que per part de certs sectors vulgui iniciar-se una corrent favorable al retorn al sistema democràtic-burgès. Nosaltres ja n'hem fet l'experiència. Es precisament a causa d'aquest sistema de democràcia burgesa, de tolerància excessiva per les institucions de la monarquia, que ens ha portat a la conclusió de qui únicament la democràcia obrera, fruit de la Revolució, podrà garantir la nostra llibertat. Seguidament fa una crítica de les reformes militars d'Azaña en el primer bienni, reformes inoperants ja que en 1.932, militars que tenien llocs responsables de la República es sublebaven contra el règim. I aquest tracte de favor, el manteniment de l'estructura de l'Exèrcit de la monarquia es repetia després d'octubre del 34. Mentre els treballadors érem a la presó, el general Batet dirigia la repressió a Catalunya. Doncs bé, aquest general seria elevat més tard pels homes de la petita burgesia en el poder, en cap del Quarto Militar de la Presidència de la República i després recauria sobre aquest home funest el més alt comandament militar de Burgos i dirigiria en aquest juliol de sang el moviment feixista, juntament amb Franco, Goded, Cabanelles, Fanjul, etc. Elogia després el magnífic comportament de la joventut per no haver volgut reintegrar-se a les casernes i posar-se sota les ordres d'oficials que no els poden merèixer cap confiança i acaba dient a tota la joventut obrera que el deure de tots és enrolar-se en les milícies antifeixistes. (Grans aplaudiments.) 

Fa ús de la paraula Pasqual Bayo, membre del nostre Partit al Comitè d'Enllaç, el qual comença dient; El meu parlament serà molt breu. Pesa damunt nostre un treball enorme, esgotador. Però encara que breus, les meves paraules tindran la sinceritat i la força de l'home que dona la seva vida per la causa de la Revolució i que està disposat a anar al front de combat en ajuda dels nostres germans que estan donant la seva sang en totes les terres d’Iberia. (Ovació.) Què hauria passat al nostre país si hagués triomfat el feixisme? Els que era estem en aquesta tribuna, la majoria de tota aquesta multitud que ens hem congregat avui en aquesta sala, hauríem estat passats per les armes. Mirem l'exemple que ens ofereixen els països que es troben sota la grapa del feixisme. Les organitzacions obreres, trossejades, camps de concentració, arreu misèria i desolació. El nostre moviment, dona l'exemple a tot el món. La classe obrera seguirà endavant, i amb les armes a la mà, abatrà el feixisme i imposarà un món nou. 

Germans que esteu lluitant en tots els fronts de combat, som amb vosaltres!   Però camarades, treballadors de Terrassa, és necessari que deixem de banda diferències de tendència i formem un front únic en els llocs de treball. Penseu que en el front, es baten colze a colze, socialistes, anarquistes i comunistes. Hem d'imposar-nos la unitat d'acció i junts, anirem a la conquesta de la Societat lliure dels productors.

Les darreres paraules del company Bayo són acollides amb grans aplaudiments, que es reprodueixen en fer ús de la paraula el secretari general del nostre Partit a Terrassa, Francesc Olivé, el qual inicia el seu parlament amb aquestes paraules. Tot partit, responsable, tot partit que accepta el compromís de portar a la classe obrera a la victòria, no pot descuidar el contacte constant amb la classe obrera. Tots els conflictes i problemes que planteja l'hora present, tenim el deure de donar-hi les solucions justes i exposar d'una manera clara i concreta les consignes que imposen les circumstàncies.

Es necessari en aquests moments, exercir la critica, que nosaltres entonem que es un deure de tot partit responsable, no perquè aquest dret a la critica les lleis ens el reconeguin, sinó que venim obligats a analitzar tots els problemes i extreure’n les ensenyances. S'està produint un fenomen que exigeix l'atenció de tot el proletariat. A Catalunya, la classe obrera orienta la lluita en el sentit de transformar el moviment defensiu en moviment ofensiu. Al mateix temps que es defensa del feixisme, va ràpidament a la conquista de noves reivindicacions en tots els terrenys. A la resta de la Península, però, no es donen pas aquestes característiques. La Revolució no marxa amb el mateix ritme. Tot el control, és en mans de la petita burgesia. El proletariat de la resta de la Península no ha sabut transformar el moviment de defensiu en ofensiu.

Quan després d'octubre, la classe obrera, de l'anàlisi de la situació espanyola en tragué la conclusió del Front Popular, les organitzacions obreres havien de situar-se des del punt de vista dels interessos generals de la classe obrera. El Partit Socialista, poderós, musculat, amb una vitalitat formidable, el Partit Comunista amb una remarcable influencia, establien el compromís de lligar el moviment obrer o la política de la petita burgesia. 

A Catalunya ha estat distint, perquè els obrers van saber-se situar des del punt de vista dels seus interessos de classe. El Partit Obrer d'Unificació Marxista, analitzada la situació, va entendre que si anava sol a les eleccions del 16 de febrer, una absurda llei majoritària electoral impedia les possibilitats d'èxit. Per altra banda, 30.000 camarades empresonats exigien una ampla coalició de tots els partits. Però immediatament després de l'escrutini, consideràrem que no podíem hipotecar la nostra llibertat d'acció. El moviment obrer havia de tenir independència. I en aquest sentit es va manifestar també la C. N. T. S'imposava no hipotecar la Independència d'acció i transformar el moviment en ofensiu. sobre la marxa de les realitzacions.  

I ara, si el P. S. i la U. G. T. i el P. C. continuen mantenint  l'enorme error teòric, correm el perill que s'estabilitzi la democràcia burgesa. S'imposa que els camarades d'aquestes organitzacions modifiquin llur trajectòria. D'altra manera, es produirà fatalment una reacció de tipus liberal que ofegarà amb sang totes les conquestes que els treballadors han adquirit en aquests dies de lluita i que significaria l’estabilització de les mateixes normes econòmiques d'abans del 10 de juliol. Però nosaltres, tenim la seguretat de què totes les organitzacions sabran seguir la veritable línia revolucionària impedint que torni a entronitzar-se el sistema democràtic burgès. Quan es produeixen pertorbacions de caràcter polític, es produeixen fatalment pertorbacions en l'economia. La Gran Guerra inicià les grans crisis i obria un període de grans convulsions socials.

Actualment, la crisis ja no abasta sols una branca determinada de l'economia sinó de totes les artèries del món. Un sistema social que és impotent per dirigir les forces productives, és un sistema que ha acabat la seva missió històrica. El marxisme, anàlisi de les lleis de l’economia ens demostra la fallida estrepitosa del sistema capitalista. La classe capitalista ja únicament li és possible subsistir pel terror. I com a conseqüència, la transformació de l'Estat democràtic en Estat  feixista. En els països on domina el feixisme, les tres quartes parts del seu pressupost, són destinades a policia, presons, terror. El capitalisme en la darrera fase de la seva existència necessita del terror per sobreviure.  

El capitalisme té tres lleis fonamentals. Producció de mercaderies. Explotació   del treball assalariat. Propietat privada dels mitjans de producció.

En la fase anterior a la maquinària l'home produïa segons les seves necessitats. Més endavant, l'home jo produeix pel mercat i com a conseqüència produeix més que no pot absorbir. Com a conseqüència es produeix la crisi de sobreproducció. Cada fabricant explota la seva indústria, per la conquista dels mercats. Això origina la competència. Conseqüència d'aquest sistema de producció anàrquic és l'atur forçós. L'explotació del treball assalariat, demostra com el treballador és considerat com una mercaderia més. El capitalista adquireix la força treball de la mateixa manera que adquireix les matèries que ha de manufacturar. 

La propietat privada dels mitjans de producció es una de les bases d'aquest sistema caduc. Els útils del treball, són únicament al servei d'una classe privilegiada.  

Nosaltres, en implantar el socialisme, substituirem l'actual sistema de producció anàrquic, pel sistema de producció planificat. Amb estadístiques a les mans, caldria estudiar la producció necessària, d'acord amb les nostres necessitats. Els homes no estaran lligats a les màquines sinó que aquestes estaran al servei dels homes. El principi de l'assalariat serà plasmat en el dret efectiu de la constitució obrera.

Resumint, doncs, nosaltres entenem que la sortida de l'actual situació, està en què hem de sumar tots els esforços per tal que no pugui estabilitzar-se un règim de tipus democràtic burgès, i que és impulsant la Revolució endavant, forjant la unitat proletària, on els seus tres aspectes, unitat política, unitat sindical i unitat en l'acció a través de l'Aliança Obrera, com podrem assolir la victòria.