Front, 11 d’agost de 1.936, pàg 1

POSICIONS

La qüestió sindical a Terrassa.

A propòsit d'un manifest que ha circulat quests dies, amb l'aval de la Federació Local de Sindicats Únics i que més tard ha estat sancionat amb els segells de la C. N. T. i la U. G. T., s'han suscitat a la nostra ciutat apassionats comentaris sobre la conducta a seguir sindicalment.

"FRONT", periòdic al servei del proletariat, no pot deixar d'opinar en un problema de tanta importància. I això és el que anem a fer avui, d'una manera franca i amb l'ànim d'aclarir posicions.

LA U. L. S. O.

Després de la lluita gloriosa d'octubre de 1.934 contra el feixisme, s'inicià una campanya en tots els sectors obrers encaminada a aconseguir la Unitat obrera. A la nostra ciutat, l'Aliança Obrera s'emprengué la tasca d'impulsar aquesta campanya i a tal efecte convocà a totes les organitzacions del camp sindical per proposar-los la constitució d'un organisme de Front Únic Sindical. El resultat fou la constitució de la UNIÓ LOCAL DE SINDICATS OBRERS, que agrupà a tots els Sindicats de Terrassa, llevat dels que seguien les orientacions de la C. N, T., que opinaren que la seva Federació Local ja compila tots els requisits d'òrgan de  la unitat sindical. No obstant els fets, demostraren que l’esmentada Federació Local no reunia les condicions per forjar la unitat tota vegada que la F. A. l., hi exercia un predomini i li imposava els seus principis.

En canvi, la U. S. L. O. establí des del primer moment la llibertat de tendències dintre els Sindicats i determinà que el fet de pertànyer a la U. L. S. O. no privava a cap Sindicat d'adherir-se a la Central Sindical que cregués convenient. La prova d'això és que hi havia Sindicats que a més d'estar enrolats en la mateixa, s'acordaren federar-se amb altres sindicats del ram sota la disciplina de la U. G. T.

La U. L. S. O., doncs, era un organisme d'unitat sindical, al marge de les tendències ideològiques que cadascú pogués mantenir i els seus principis eren inspirats en la necessitat de cohesionar tots els obrers de Terrassa en un sol organisme de lluita econòmica.

La línia sindical de la U. L. S. O. tingué l'aprovació d'una gran multitud de treballadors i la seva força es desenrotllà d'una manera vertical fins el punt que avui compta ja amb més de 8.000 efectius.

EL MANIFEST DE LA C. N. T.

El manifest circulat aquests dies entre els treballadors locals, per la manera com és fet, vol ignorar la força de la U. L. S. O. i a més a més, atorga a la U. G. T. una força que no té en la realitat. Per altra banda, el to que usen els companys de la C. N. T. dóna a aquell document el caràcter d'un ULTIMATUM que tots sabem a qui va adreçat Sembla que per part d'algú hi hagi interès en obrir un període de lluites fratricides entre els treballadors locals.

"FRONT" creu completament equivocat el procedir dels companys de la F. A. l. i diem de la F. A. I. perquè el manifest no és inspirat per ningú més i sabem de bona font que nombrosíssims obrers afiliats a la C. N. T. s'han mostrat disgustats per haver plantejat la qüestió en un terreny estrany a la companyonia. La posició justa era —jo que la C. N. T. s'ha entestat en no reconèixer la força de la U. L. S. O.— convocar una conferència sindical on haurien pogut concórrer els Sindicats de la C. N. T., la U. G. T. i la U. L. S. O. i els pocs Sindicats que encara romanen autònoms, en la qual s'hauria cercat, en la major convivència, una solució que hagués fet possible la unitat sindical sense imposicions.

No s'ha volgut seguir aquest camí, l'únic camí de lleialtat i ara ens trobem davant d'un fet consumat molt lamentable.

"FRONT" i amb ell els militants del P. O. U. M., no estan disposats a deixar prosperar l'ambient creat pel manifest susdit. No ens interessen les lluites entre germans obrers  i estem disposats a tallar en sec qualsevol intent d'iniciar-les. Creiem que en aquests moments, en els quals la guerra civil servir  per a imposar hegemonies ideològiques, sinó que a primer terme hi ha la lluita contra els darrers reductes del feixisme. Cal deposar les armes davant dels camarades obrers, per diverses que siguin les seves idees i les seves orientacions. L'assassinat de Desideri Trilles, dirigent dels obrers portuaris de Barcelona, fou un advertiment d'aquest perill. Sortosament, aquell fet lamentable no s’ha repetit.

Nosaltres, entenem treballar més sincerament per la revolució corcant la convivència i la solidaritat proletàries a les ciutats i reclutant efectius per a trametre al front d'Aragó. No ens fa por organitzar la marxa de milicians nostres cap al front, perquè sabem que és en aquelles terres on es lluita per la seguretat de la revolució.