Front, edició de dimarts, 4 Maig 1937, pàg. 4

Ningú pot desmentir aquest fet: la U.G.T. ha estat presa per la violència, passant per da-munt de la voluntat de la majoria dels afiliats.

A tots els afiliats a la Unió General de Treballadors.

Companys:

Fets lamentables han ocorregut a la nostra organització local. Un perllongat estat d'anormalitat ha culminat últimament amb la presa per la violència del local que fou incautat pels antics sindicats Obrers. Els sindicats que subscriuen es creuen en el deure d’explicar el que ha succeït a fi que tothom sàpiga a què atendre’s.

ANTECEDENTS

Ingressada la Unió Local de Sindicats Obrers a la U.G.T., com a conseqüència dels fets del 19 de juliol, s’anaren organitzant paulatinament nous sindicats, creant un problema d’organització que el Comitè Local intentà solucionar proposant una fórmula de representació proporcional en el si de la Federació.

Veritablement no era aquesta la solució més justa, doncs en els moments que estem vivint i seguint orientacions marcades per la Comissió marcades per la Comissió Executiva Nacional de la U.G.T que impedeixen que nous afiliats als sindicats després del 19 de juliol puguin tenir càrrecs responsables, la solució adequada hauria estat la de què els nous sindicats creats després de juliol, sense cap tradició de lluita, no podessin tenir influència en les decisions de l’organització local, car, sense que això pugui ésser considerat com una postergació per ningú, es corre el perill que el moviment sindical sigui transformat erròniament per la falta de tradició i de lluita que forçosament han de tenir els sindicats creats a la llum de les noves circumstàncies.

No obstant en el projecte estudiat pel Comitè Local no s'hi elimina ni es treu personalitat a cap Sindicat. Tan sols intenta establir en el si de la Federació Local un escalat de representació proporcional que no s'acosti al de molt a la realitat de les forces representades, donant així una major personalitat als Sindicats numèricament superiors. Pressuposa eliminar en part la gran injustícia que representa el que sindicats de 25 afiliats se’ls consideri de la mateixa importància que sindicats de varis milers d’afiliats.

POSICIÓ PARTIDISTA DEL COMITÈ REGIONAL

Immediatament d’haver-se entregat l’esmentat projecte als Sindicats pel seu estudi es rebé del Comitè Regional uns reglaments tipus per les Federacions Locals que no tenien altra divergència amb el projecte que ja s’havia repartit que la fórmula de representació proporciona. Plantejada la qüestió en un Ple de Juntes s’acordà discutir-ho en Assemblees de Sindicats i resoldre-ho en un nou Ple de Juntes, d’acord amb el resultat de les assemblees.

A partir d’aquell moment, el projecte de reorganització ja no era una qüestió tancada del Comitè Local, era una qüestió que havia pres estat en el si de tota l’organització. Després d’aplaçar vuit dies la celebració del segon ple de Juntes per a donar lloc a què es celebressin les assemblees, dos dies abans de tenir lloc l’esmentat ple, es rebé en els sindicats directament del Comitè Regional, una carta exposant que serien desautoritzats els acords que es prenguessin, sense ni tan sols comunicar-ho al Comitè Local, que és a qui lògicament havia de dirigir-se el Comitè Regional.

El Comitè Local, davant d’aquesta desautorització improcedent i feta d’una manera arbitrària, considerant-la com el fet culminant de tota una actuació sectària i d’una correlació de fets que per la seva extensió no són del cas exposar, es cregué en el deure de fer un informe que es llegí en el Ple de Juntes, en el qual, recolzant-se en fets concrets, es posava en evidència el sectarisme i la parcialitat que exerceix el Comitè Regional imposant normes i actuacions impròpies en la nostra organització i en evident desacord amb la Comissió Executiva Nacional.

AMENAÇATS D’EXPULSIÓ

Pel fet d’haver llegit l’esmentat informe, la veritat del qual subscrivim tots els Sindicats que signem, el delegat del Comitè Regional que assistís a la reunió amenaçà amb l’expulsió al Comitè Local i als sindicats que el recolzessin. Davant d’aquestes manifestacions es retiraren de la reunió varis sindicats i els que restaren de la reunió varis sindicats i els que restaren decidiren continuar-la, aprovant el projecte presentat pel Comitè Local amb algunes modificacions.

Fou davant d’aquesta amenaça d’expulsió que els sindicats signants nomenaren una representació que es traslladà a València per exposar la situació a la Comissió Executiva Nacional a la qual li fou presentat un extens informe.

RESULTAT DE LES GESTIONS AMB LA COMISSIÓ EXECUTIVA NACIONAL

Entrevistada la nostra comissió amb diversos destacats dirigents pertanyents a la Comissió Nacional, tots ells coincidiren a manifestar el seu disgust per l’actuació que ve portant el Comitè Regional a Catalunya i que la nostra posició era justa i la que calia que adoptessin totes les seccions catalanes per solucionar automàticament el problema.

Explicaren que el que succeeix a Catalunya és una vulgar suplantació de la Unió General de Treballadors. Que el Comitè Regional interceptava l’ingrés de la majoria de les seccions a les corresponents Federacions Nacionals d’Indústria, única forma d’organització de la U.G.T. Que s’havia fet una vulgar falsificació de cuponatge, retenint-se el Comitè Regional d’una manera indeguda l’import de les cotitzacions.

Explicaren els nostres delegats que no era possible l'expulsió amb què se'ns havia amenaçat, car la majoria de Sindicats de Catalunya no pertanyien legalment a la U. G. T. per haver estat interceptat el seu ingrés pel Comitè Regional, i que per tant no és possible l'expulsió d'una organització a la qual de dret encara no s'hi pertany. No obstant, suposant que no existia aquest incident, exposaren que el Comitè Regional no té autorització per expulsar a cap sindicat ja que aquesta prerrogativa és exclusivament d'incumbència dels congressos de l'organització.

Plantejat el problema d’organització local, els companys de la Comissió Executiva Nacional exposaren que els sindicats tenen absoluta llibertat per a formar part o no de les Federacions Locals, car allà on han de pertànyer obligatòriament és a la corresponent Federació Nacional d’Indústria. Manifestaren que teníem el perfecte dret d’organitzar-nos localment de la manera que es creiés convenient, sempre, naturalment, dins les normes de la U.G.T. Per reafirmar la nostra posició exposaren el cas que succeeix en moltes localitats on els treballadors de la terra són la immensa majoria i que usant del seu dret de sindicat majoritari, nomenen totes les delegacions i porten la direcció, prescindint gairebé dels sindicats poc nombrosos. En aquest aspecte reconeixerien que dintre els nostres drets acceptats per les normes de la U.G.T. s’adoptaven formes de transigència que consideraren molt recomanables.

FETS DE VIOLÈNCIA

Davant les manifestacions fetes pels homes responsables de la Comissió Executiva Nacional, es decidí posar a la pràctica el nou sistema d’organització que s’havia acordat. Es pregà a cada Sindicat que enviessin els components delegats, cosa que deixaren de fer varis sindicats, i es constituí el nou Comitè Local d’acord amb la forma d’organització acordada, continuant així les activitats de l’organització local.

Dijous passat, el Comitè Local fou sorprès per l’anunci publicat per alguns diaris locals, d’un ple de Juntes convocat pels Comitès Regional i Comarcal, per tal de nomenar un Comitè Local que apliqués els reglaments de Federacions Locals. Davant l’anormalitat d’aquesta convocatòria de la qual ni el Comitè Local ni els Sindicats que subscriuen en sabien res, es reuniren els delegats que formaven la Federació Local i preveient alguna anormalitat per la forma en què estava feta la convocatòria, decidiren com a mesura preventiva evitar que en el nostre local hi poguessin entrar elements aliens a l’organització local.

No volem analitzar ara si aquesta mesura era o no convenient. Volem remarcar només que com a responsable de l’organització de tothom era acatar-la i si hi hagués lloc discutir-la en el seu dia.

No fou així, i es produïren incidents lamentables. La simple mesura preventiva adoptada pel Comitè Local fou desbordada i el local invadit per nombrosos elements armats, molts dels quals possiblement no s’havien preocupat mai dels Sindicats.

A partir del moment en que les indicacions fetes pel Comitè Local no eren ateses, quest no pogué fer-se responsable de tot el que ocorregué, recaient la responsabilitat únicament a aquells que no volgueren atendre-les.

Una reunió celebrada en aquestes circumstàncies de violència nomenà un Comitè Local i poc després invadiren el Secretariat, fent-se càrrec del mateix.

LA NOSTRA POSICIÓ

Els sindicats que sotasignen hem actuat sempre d'acord amb els mandats de les assemblees i hem procurat sempre portar-los a la pràctica sense coaccions ni violències.

Hem portat sempre una trajectòria sindical neta i fins allà on ha estat possible, sense partidismes.

A partir de l'inici de l'actual moviment hem procurat portar una política d'harmonia entre les dues centrals sindicals, com a premissa indispensable per arribar a la unitat, de la qual en som fervents partidaris.

Defensem noblement la Unió General de Treballadors, a la qual ingressàrem acceptant la seva finalitat i les seves tàctiques.

Convocarem assemblees generals dels nostres Sindicats per exposar àmpliament l’actual situació i per què senyalin la trajectòria que en endavant cal seguir.

Entretant, continuarem la nostra tasca sindical procurant mantenir les relacions de bona harmonia entre les organitzacions obreres.

I per fi hem de remarcar que no podem sentir-nos representats per un Comitè Local nomenat en les circumstàncies de violència que ja hem exposat.

Terrassa, 2 de maig de 1937.

Sindicat Obrer de la Indústria Fabril i Tèxtil; Associació d’Empleats i tècnics; Sindicat Obrer de la Indústria Metal·lúrgica i Derivats; Sindicat d’Obrers Flequers; Sindicat de Contramestres “El Radium”, i Sindicat d’Agents Comercials.